La Creu Alta és un dels barris més històrics i emblemàtics de Sabadell.  El seu nom prové d’una antiga creu de terme situada en un punt elevat del camí ral de Manresa, documentada des de l’any 1616.  El barri va començar a formar-se al segle XVIII al voltant d’aquesta cruïlla de camins, amb hostals, tavernes, petits comerços i cases disperses.
Aquelles terres pertanyien administrativament al terme de Sant Pere de Terrassa i eclesiàsticament a la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres.  Moltes famílies s’hi instal·laven perquè quedava fora dels impostos que cobrava la vila de Sabadell.
Durant el segle XIX la industrialització tèxtil del Vallès va transformar profundament la zona i la Creu Alta va créixer ràpidament amb l’arribada de nombrosos treballadors de les fàbriques.  El barri es va convertir en una zona popular i obrera, amb carrers plens de cases baixes, tallers artesans i petits negocis familiars. La Creu Alta mantenia una identitat molt marcada i durant molts anys gairebé funcionava com un poble independent respecte del centre de Sabadell. També va destacar per la seva intensa vida associativa, cultural i recreativa, amb societats, cafès, corals i entitats molt arrelades al barri. Un dels espais més representatius és la plaça de la Creu Alta i l’entorn de l’antiga carretera de Terrassa.
El 6 d’abril de 1904 la Creu Alta va ser agregada oficialment a Sabadell, juntament amb altres territoris del nord com part de Sant Julià d’Altura.
Durant el segle XX el barri es va urbanitzar intensament i va continuar creixent amb noves onades migratòries arribades de diferents punts de Catalunya i de l’Estat. Malgrat els canvis urbanístics i el creixement de la ciutat, la Creu Alta ha conservat fins avui una forta personalitat pròpia i un gran sentiment de pertinença entre els seus habitants.