Elsa Peretti

La model italiana, filla d’un magnat del petroli, va venir a Barcelona fugint de la pressió del sector i de la família. Aquí va connectar amb la Gauche Divine, va enamorar-se de Xavier Corbetó i va crear una col·lecció de joies per a Tiffany & Co. En aquest retrat del 1971, Bernad la va fotografiar humana, no divina. Sense maquillatge, amb Josep Bohigas, fill de l’arquitecte Oriol Bohigas.

Mercè Rodoreda

Bernad va poder fotografiar l’escriptora gràcies a l’editor Josep M. Castellet: “Em va pregar que la tractés amb cura perquè, a més de sensible, era molt esquerpa”. Al cap de dues hores de la visita, Castellet va telefonar “fet una fera”. L’escriptora li havia trucat alterada per dir-li que havien anat a retratar-la “un parell de ximples” i que es fes càrrec del material fotogràfic i el cremés. Al final, Rodoreda va veure les imatges i es va disculpar. “Va utilitzar les meves fotos fins a la seva mort”.

Tina Labrador

Tina Labrador, divertida, damunt d’una bicicleta a Barcelona el 1968.

Pere Calders

L’escriptor a Barcelona el 1980.

Alfons Milà i Federico Correa

La parella d’arquitectes, elegants i impecables en el vestir, en una imatge del 1987.

David Hockney

La foto es va fer al luxós apartament que el pintor anglès tenia a París. En un racó diminut de l’immoble hi havia un tros d’embotit penjat d’un clau i uns calçotets estesos d’un cordill. Bernad ho va aprofitar “per perfilar el personatge en clau eròtica”: “La llum tamisada del cel parisenc em va permetre captar-ne, sense ombres, la mirada transparent, una mirada que el reflex de dos finestrals als vidres de les seves ulleres rodones va potenciar encara més”.

Josep Pla

Quan, tal com havien quedat, Antoni Bernad i Antoni Llena van anar al matí al mas de Llofriu on vivia, Pla encara dormia. Havia passat la nit escrivint. Al vespre, al tornar, seguia amb els pantalons de pijama i les plantofes. “Quan vam acabar la sessió ens va dir una cosa que fins aleshores ningú no ens havia dit: «Tornin quan vulguin, m’han fet una gran companyia»”.

Loulou de la Falaise

Filla d’un aristòcrata francès i d’una model britànica, va ser la mà dreta del dissenyador Yves Saint Laurent. A inicis dels 70 —de quan data aquesta foto— va mantenir una relació amorosa amb l’arquitecte Ricard Bofill, que aleshores triomfava a París. La foto està feta al Jazz Colón de Barcelona. “En un rampell d’eufòria estimulada per l’alcohol, la musa es va treure la brusa blanca que duia i va deixar els pits a l’aire”. Bofill i ella van acabar a comissaria.

Felip de Borbó

La foto era per a la revista italiana L’Uomo Vogue. En la sessió fotogràfica, als jardins de la Zarzuela, tot el que demanava Bernad havia de ser aprovat per dos militars que anaven assentint amb el cap. Tot molt rígid: “Vaig deixar verge la darrera foto del rodet i, d’una manera sobtada i eufòrica, vaig exclamar: «¡Señor, hemos terminado!» Aleshores, els 18 anys d’aquell jove el van trair. Alliberat de l’obligació imposada, va fer un bot i vaig disparar la foto. No m’havia avorrit mai tant fent un retrat”.



Salvador Espriu

“Vaig dir a Espriu que m’agradaria captar-li un somriure: va fer un gran esforç per complaure’m, però, en comptes d’un somriure, em va oferir una expressió de patiment que la meva càmera va captar”. La foto és del 1978, a la Casa Fuster de Barcelona, on vivia el poeta.

Rosario Nadal i Valentino Garavani

La imatge de la directora d’art i model mallorquina i l’estilista italià d’alta costura la va captar Bernad el 1998 a Roma.

Laura Ponte

La model Laura Ponte en una foto del 1999 d’homenatge a Picasso. Bernad també ha inclòs en el llibre una imatge de Ponte d’homenatge a Gala Dalí, també del 1999. I una tercera foto d’ella, més informal, del 2002, dins d’un avió.

Gae Aulenti

Bernad va fer amistat amb l’arquitecta italiana Gae Aulenti. Juntament amb Oriol Bohigas, Antoni Llena i Beth Galí, molts estius Aulenti els va convidar a la casa de camp que tenia a Gubbio, on de bon matí llegia La Repubblica i els posava deures per al debat de la nit. Durant el sopar, Aulenti només bevia whisky. “No suportava la impostura i valorava per damunt de tot la naturalitat. Vestia austerament, però amb elegància”.

Antoni Tàpies

La historiadora de l’art nord-americana Barbara Rose va demanar a Bernad una foto de Tàpies al seu estudi per a Vogue, revista que tenia ni més ni menys que Irving Penn com a referent. Sota pressió, amb la complicitat d’Antoni Llena, Bernad va demanar a Tàpies que posés un peu a la galleda de pintura negra i deixés una petjada a terra: “Estava temorós del meu propi atreviment, però ell s’ho va agafar amb entusiasme i vaig veure que s’ho passava bé”.