CdR 1-portada

PROTOTIP PÀGINA WEB CONSELL DE LA REPÚBLICA

Qui som El teu perfil ciutadà Dona't d'alta Fes un donatiu Contacte

Tenim les portes obertes per ampliar els equips de treball

Dos anys. El 16 de novembre de 2023, ara fa dos anys, Pedro Sánchez aconseguia allò que semblava impossible: sumar 179 vots a favor seu i mantenir-se a la Moncloa, comptant amb el suport, fins i tot, d’un Carles Puigdemont encara exiliat que ell havia promès a la campanya electoral que tancaria a la presó.

Després d’aquell miracle inesperat, Sánchez es va presentar com el supervivent de la socialdemocràcia europea, com l’home capaç de bastir acords impossibles fins el dia abans, com el domador de l’extrema dreta creixent i l’arquitecte d’una nova Espanya progressista i fins i tot plurinacional que es podia permetre el luxe de signar documents tan avançats com l’acord de Brussel·les –segurament perquè ell ja sabia aleshores que no pensava complir res d’allò que signava. Però dos anys després aquella èpica que repetien entusiasmats els diaris de la seua corda s’ha convertit en una farsa tràgica en què el protagonista fa la sensació que ja no sap ni quin paper interpreta.